En els termes de Campelles i Bruguera, tocant el Freser, es tro-ben les famoses coves de Ribes. Jacint Verdaguer recull algunes tradicions orals, entre 1878 i 1880, que comenten la presència de goges, dones d'aigua o donzelles encantades en aquest indret. Els informants d'aquell temps li explicaren una rondalla que deia, poc més o menys, el que segueix:
Un ribetà anà a parar, ningú no sap com ni per què, a Constantinoble. Assabentat el soldà, el cridà a la seva presència i li digué que tenia una filla encantada dins les coves de Ribes. Se la podia desencantar si se li donava una carta. El soldà li demana que lliurés la carta a la filla que estava encantada en forma de serpent, i que, sobretot, mirés de no deixar caure la carta a terra, perquè aleshores el desencantament no seria possible. A més, la carta s'havia de dipositar curosament a la boca del serpent. El ribetà se'n tornà a la vall de Ribes disposat a complir la missió encarregada. Entrà a les coves i, de seguida, se li acostà el serpent.
