El Gegant de Plafagars
Diu una antiga llegenda que a l'avui desaparegut mas vallfogoní de Plafalgars, hi habitava un jove masover. Era gran com un gegant i tenia una força prodigiosa. Només cal dir que menjava en un plat que mesurava sis pams d'amplada i dos de fondària.
Per aquell temps, s’havia acabat de construir l’església de Sant Julià i es decidó aprofitar una campana molt i molt gran del gairebé destruït castell de Milany.
El masover era tan valent que van encomanar-li la feina. Estava carregant la campana com si res tornant al poble, quan uns pagesos que batien el blat a la masia de les Artigues, li feren broma dient-li que ja se li devien estar acabant les forces. El jove, amb l’orgull ferit, els desafià a què li omplissin la campana amb gra i si la transportava així fins a la vila, es quedaria tot el seu contingut.
Acceptada la juguesca i amb el blat carregat a la campana, va arribar a Vallfogona amb gran alegria de tota la gent.
El noi encara és recordat al poble amb una dita que es repeteix “A l'església de Sant Julià no hi entraràs sense que trepitgis la tomba d’en Plafalgars”. A més, el plat en què menjava ara és la pica baptismal que hi ha a l’entrada de l’església de la Salut.