El Cavaller del Castell de Milany

Inici>
Llegendes>
El Cavaller del Castell de Milany

S’explica que fa molts anys l’amo del castell, situat a dalt de l’actual serra de Milany, de tan atret com se sentia pel poder i el territori que posseïa, es resistia a abandonar aquesta vida. Per aquest motiu, demanà als poders ocults que li fos conservada la vida tants anys com ell volgués.

L’estrany pacte fou concedit, amb la condició que cremant una soca de roure, representació d’ell mateix, es podria desfer.

Els anys anaren passant, i a mesura que els seus contemporanis morien i ell estava més envellit i fatigat, però no veia arribar l’hora de morir i es resistia a cremar la tan ben guardada soca.

Amb el temps, les idees, les formes de vida, els costums i la llengua va anar canviant i ell no. Es notava desplaçat davant d’una societat que evolucionava; veia com els seus antics vassalls ara es convertien en persones lliures.

Finalment, cansat pel pes dels anys i de la seva incapacitat per adaptar-se als nous temps, va fer dur davant seu la soca de l’amagatall que ningú no havia descobert i la va fer cremar. I mentre la soca de roure es consumia, també ho feia la vida d’aquell home ambiciós que, per voler viure més anys que ningú, va passar la majoria d’aquests acompanyat tan sols de solitud i amargor.

Es diu que després de la seva mort la fortalesa fou batejada amb el nom de “Milany”, perquè segons es creu, foren prop de mil anys els que visqué el senyor del castell.